dijous, 10 d’abril del 2008

L'escola que vull

Arribo tard, arribo tard… L'entrada anterior l'havia d'escriure el dia 4 i ho he fet avui, dia 9. El text que continuara no te accents ni caracters propis del catala perque escric des d'un mac amb teclat america on no se trobar els accents. I per que? Perque soc a Mexic i just el dia 4 va neixer el meu net, de manera que ara ja soc, oficialment i biologica, avia.

Pero malgrat el canvi d'estat encara no m'he evaporat i continuo rumiant. Seguint el compromis de l'Escola2018 m'agradaria afegir un granet de sorra, i ho dic aixi perque realment ho sera, nomes un granet. No es nomes que estigui atabalada, tambe estic confusa, veient l'escola d'aqui, la publica, amb tan pocs mitjans, i la privada, nomes a l'abast d'alguns i a anys llum de la primera. O les que fa dos anys vaig coneixer a l'India, a la Fundacion Vicente Ferrer, on els nens i nenes aprenen allo que es basic: llegir i escriure, operacions matematiques, una mica d'historia i de ciencies de la naturalesa, dibuix, gimnas, religio.

Pero centrem-nos, Europa… Com vull jo l'escola del 2018? Vull que em sorprengui, de manera que molts dels seus aspects no els puc preveure, els anire descobrint al llarg dels propers anys. Hi ha punts que si que tinc molt clars, com que hi han de formar part equips (no professionals aillats, equips) amb una bona i amplia formacio de base que es vagi consolidant i adaptant de manera continua. Equips que tinguin temps per a la reflexio i la planificacio (als centres, canviant temps de treball individual per treball col.lectiu o mitjançant entorns de treball no presencial per flexibilitzar horaris).

MurPero hi ha un punt que veig a l'escola actual i em sobra: les parets. Les parets amb l'exterior, si, pero, sobretot, les parets de les aules. L'aillament del professor o la professora amb el "seu" grup-classe, amb la "seva" materia. Professorat treballant en equip dins i fora dels espais de treball, que ja no aules.

No pensem en com es fara el canvi, ni tan sols en si es possible. Ja ho afirma en Maria Cano a la seva cronica dels ports grisos: les institucions educatives son molt conservadores, resistents al canvi, murs on s'estavellen les pedagogies progressistes. Pero es realment una decada un periode de temps massa curt per a adoptar canvis profunds? Pensant en dinamiques del passat si, pero en el moment actual les pressions son massa intenses per evitar-lo. Ara, ja, no canviar es desapareixer, tornar-se irrellevant, anar-se desenfocant sobre un fons cada vegada mes nitid.

A qui passo el meme? Molts coneguts ja son a la roda… A Isidro Vidal (aunque este en catalan nos entendemos, verdad?), a en Josep-Maria Terricabras (un cap ben endreçat) i a en Luis Gonzalez, que escriu en castella pero tambe pensa en catala.

escola2018
http://aulatres.net/bloc/?p=114