diumenge, 18 de maig del 2008

Escola 2018: Diversificar sense excloure 2/3

L'escola que jo vull per al 2018 ha assumit que el gran repte de l'educació obligatòria és diversificar sense excloure.

A l'escola cada infant ha de trobar el seu lloc, però no hi ha llocs excloents, ni llocs principals i llocs secundaris. Aquesta escola, verdaderament integradora, tindria tres grans àmbits de diversificació: la diversificació de les formes d'ensenyar, la diversificació de les produccions i els projectes dels alumnes i la diversificació de les formes d'avaluació i de regulació. A canvi, però, no hi hauria finalitats educatives diferenciades, car l'escola obligatòria s'imposaria a ella mateixa el deure de ser verdaderament equitativa i promocionadora per a tothom.

No hi haurà en l'escola de 2018 un paradigma únic i estandarditzat per a regular les pràctiques efectives. No hi haurà tampoc espais, activitats, agrupaments o itineraris en què algú se senti exclòs. Perquè la diversificació no partirà de la classificació dels alumnes sinó de les seves necessitats. L'escola partirà d'una pedagogia contractual que sigui capaç d'oferir respostes organitzatives i metodològiques adequades a cada necessitat.

Diversificar sense excloure

L'escola que jo vull, doncs, és molt rica metodològicament. Cap corrent pedagògic no podrà ser exclòs a priori, ja que aquesta riquesa donarà respostes a necessitats diferents: la necessitat d'acceptació (les pedagogies humanistes i rogerianes), la necessitat d'implicació (les pedagogies del projecte), la necessitat d'estimulació (les pedagogies diferenciades), la necessitat d'experimentació (pedagogies actives), la necessitat de reforç (pedagogies per objectius), la necessitat de comunicació (pedagogies interactives), la necessitat de consideració (pedagogies de l'obra mestra), etc. No volem una escola per a cada infant sinó una pedagogia per a cada necessitat!

L'escola que diversifica sense excloure accepta que tothom pot aprendre. No deixa de banda cap metodologia i pressuposa una cultura pedagògica molt rica i multireferencial, oberta a les innovacions i coneixedora de les grans tradicions pedagògiques que ens han precedit.

M'agradaria poder afirmar que una escola que diversifica sense excloure també és capaç d'oferir un lloc i un espai digne a tots els docents que estimin la seva tasca i s'hi comprometin professionalment. No hi haurà, doncs, pedagogs ni antipedagogs, perquè els mestres haurem après, potser definitivament, que en educació les poques coses que sabem, les sabem entre tots.

ESCOLA2018

Post original

L'aprenentatge entre igual clau per l'atenció a la diversitat

Sovint costa d'adonar-se dels avantatges de l'aprenentatge entre iguals i els lligams que aquesta dinàmica de treball suposa, no envà, tots som conscients que les interaccions socials que s'estableixen en el procés d'ensenyament/aprenentatge, tant entre l'alumnat, com entre aquest i el professorat, juguen un paper clau en la construcció del coneixement. Tanmateix que aquestes no es desenvolupen de la mateixa manera, ni amb la mateixa intensitat.
Estem acostumats a veure la interacció alumne-professor. No és tan sovint a l'aula és dona, la interacció entre els propis alumnes. En comptades ocasiones els alumnes treballen en comú i l'aprenentatge es considera basicament una funció estrictament individual.


Tot i això s'ha demostrat, que quan un alumne interacciona amb un altre per a explicar allò que ha après, a més a més de desenvolupar habilitats comunicatives, es veu obligat a organitzar les seves idees, afavorint el seu coneixement i és capaç d'adonar-se de les seves errades i mancances. Aquests processos cognitius afavoreixen sens dubte el seu aprenentatge.


El treball cooperatiu és un terme que fa referència al diversos procediments d'ensenyament, que tenen com a base el treball en petits grups, on els alumnes treballen conjuntament i en igualtat de condicions, coordinats per tal de resoldre les tasques acadèmiques i aprofundir en el seu aprenentatge.


Es tracta d'una forma d'organitzar l'aula i les tasques que s'hi realitzen de manera que els objectius dels components de cada grup estan estretament vinculats, cadascun d'ells només pot assolir els seus objectius si la resta aconsegueix assolir els seus. a tal fi tots són necessaris, d'aquí que l'èxit individual s'esdevé l'èxit del grup. Aprenentatge entre iguals


Veure vídeos experiències de treball cooperatiu i aprenentatge entre iguals de diferents centres.




video

Treball cooperatiu "El trencaclosques"





video

Apadrinament lector.



El nostre agraïment i felicitació al centres, que han realitzat aquestes practiques i han fet públic el vídeo, la seva aportació, sens dubte serà una eina més, per aprenentatge entre iguals. Aprofitem-los i aprenem-n'he.



dissabte, 17 de maig del 2008

Una aportació al bloc col·lectiu

Ensenyem allò que fem

Sovint ens donem més importància continguts, conceptes.... Formen amb valors...

Tot i que cal recordar, que més enllà del continguts i conceptes que són necessaris no podem oblidar que els infants aprenen d'allò que veuen.

Una amiga i mestra, m'ha fet arribar aquest vídeo, genial aportació, una petita gran lliçó que tots i totes, hauríem de tenir sempre present.
No he dubtat en penjar-lo i afegir el seu comentari, realment s'ho val.
Cosme Garrell i Guiu

Estem envoltats d'ulls que ens observen atentament, que ens imiten. Els infants van construint la seva identitat, van aprenent a partir del seu context, dels models més pròxims.
Com a pares, mares, tutors, mestres, ciutadans… seria bo que ens aturéssim a pensar en totes aquestes mirades que ens tenen com a referent i d'una manera o altra contribuïm en la seva manera de ser, fer, sentir i pensar.
Marina Sobrepere Bonet

video


Cosme Garrrell i Guiu
c/ La Segarra, 7
tef:626 693096
L'Espluga de Francoli
cgarrell@xtec.cat o cosme.garrell@gmail.com
http://eines-daula.blogspot.com

Escola alliberadora i transformadora

De fet aquest bloc l'he començat per fer una petita aportació a això de l'Escola 2018. A mi ningú m'ha passat cap meme i és la primera vegada que veig aquesta paraula. Serà també un anglicisme com això del "post"? Remenant m'he trobat amb això de l'Escola que volem pel 2018, i com que em sembla molt interessant i que s'hi pot participar això faig. M'he llegit cerimoniosament tots els articles i entre tots hi ha expressades, em sembla, totes les coses que podem desitjar i estic força d'acord amb moltes. Jo hi afegiria això:

"La practica educativa s'ha de fonamentar en la reflexió sobre l'acció, com apuntava Freire, amb totes les eines, instruments, màquines, noves tecnologies que vulguem... però el que s'ha d'aconseguir és fer persones lliures i compromeses en la transformació positiva del món. L'escola ha d'incentivar el coneixement de la història, la literatura, la filosofia, les arrels... S'ha de saber del que partim per poder transformar sinó es faran les coses en el vuit i repetirem els errors que s'han comès. L'escola ha de donar a conèixer l'herència cultural humana. Hauria de ser capaç de fer créixer persones integres i coherents capaces d'analitzar situacions i posicionar-se a favor dels bens col·lectius..."

Pilar Domènech

Escola 2018

dimarts, 13 de maig del 2008

Quina escola pel 2018?

Quina escola pel 2018?

Imagino...

una escola capaç de fer créixer en l'alumnat les ganes d'aprendre i
d'imbuir-li confiança en la seva capacitat per a continuar aprenent

una escola que estimuli la participació, la responsabilització i el
compromís en àmbits de la vida familiar, escolar i cívica.

una escola que creï espais de llibertat per preguntar, imaginar i cercar
solucions, donant valor al fet d'abordar conjuntament situacions
desconegudes i de construir noves perspectives i conviccions.

una escola que garanteixi la comprensió i el respecte cap a les
persones, que ensenyi a treballar cooperativament i capaciti per
afrontar situacions personals i relacionals de conflicte.

una escola que ensenyi a actuar de manera competent, mobilitzant
adequadament els sabers i recursos necessaris en el moment que calgui.

una escola que tingui com a prioritat ensenyar l'alumnat a aprendre i a
continuar aprenent.

diumenge, 4 de maig del 2008

Soñar es barato

Hace días que Anna Pérez, me invitó a participar en un meme que nace a partir de la celebración del 10º aniversario de Lacenet, una asociación de profesionales de la enseñanza de la comarca del Bages (Catalunya), interesados por el uso educativo de la telemática. Pues bien, en el marco de la celebración de ese aniversario, se lanzó una propuesta colectiva basada en propuestas positivas, personales y creativas sobre la educación que queremos de aquí a 10 años: Escola 2018, l’educació que volem y para ello se inicia este meme para dar respuesta a la pregunta: ¿Cómo quiero que sea la escuela en el 2018?Pues haciendo honor a la invitación no puedo por menos que pensar un poco y ponerme a soñar, que es bien barato, así que vamos allá… me imagino…

  • Me imagino y quiero que sea una escuela más joven, al menos en la edad del profesorado seguro que así será, pero también el profesorado de más edad creo que será joven de espíritu y deseo que ello sea sinónimo de dinamismo, vitalidad y espíritu de innovación.
  • Me imagino una escuela abierta y comprometida con el entorno: barrio, pueblo, ciudad… en la que se todo se recicla y se reutiliza, con aulas polivalentes, con mobiliario funcional y cómodo que permita la organización de la clase en grupos de tipología diversa de manera rápida y cómoda.
  • Me la imagino dotada con las últimas tecnologías de la información y la comunicación: tablets PC para cada alumno (los alumnos no tendrán que llevar pesadas mochilas con toneladas de libros, sólo un bocata envuelto en papel reciclado), pizarras digitales interactivas en todas las aulas, Internet de banda ancha por wifi en todo el centro… además todas estas tecnologías se habrán hecho invisibles y se habrán convertido en tecnologías y técnicas para el aprendizaje colaborativo en todas la materias y niveles educativos.
  • Me imagino una educación sin libros, desarrollando unidades didácticas con el profe en función de un currículum base que será flexible y que se irá completando en base a las necesidades e intereses del alumnado, de los padres y de la comunidad educativa en la que trabajarán todos a una. Me imagino a grupos de alumnos trabajando en equipo, realizando cazas del tesoro, webquests, blogs, wikis…
  • Me imagino equipos directivos de mente abierta, creativos, inquietos, preocupados por la calidad de la educación y porque el proceso de aprendizaje acabe convirtiéndose en conocimiento y en competencias del alumnado. Me los imagino también preocupados por el profesorado, por sus problemas, por ayudar a mejorar su tarea docente.
  • Me imagino que los padres tendrán un papel más cercano y proactivo, cómplices con el claustro en la educación de los hijos, apoyando al profesorado y compartiendo la responsabilidad de la motivación para el aprendizaje.
  • Me imagino escuelas abiertas al mundo, participando en proyectos colaborativos con otros centros y aulas de otros lugares y países.
  • Me imagino que el nivel de competencia lingüística general será más alto y el del idioma extranjero (inglés) será óptimo por lo que el idioma no será la asignatura que hay que aprobar, ni una barrera que franquear, sino el medio de comunicarse más y mejor con el mundo y una motivación añadida para mejorar el aprendizaje y las competencias de cara al futuro.
  • Me imagino, en fin, una escuela de niños y niñas felices, que van contentos a clase y que se encuentran a maestros y maestras, profesores y profesoras ansiosos por ayudarles a aprender, por acompañarles en su proceso formativo y por compartir con ellos y ellas su experiencia y sus conocimientos.

Me imagino que un montón de maestros y maestras y profes que ahora están escribiendo memes, seguirán haciéndolo también con los alumnos porque un meme también es una técnica que ayuda a transformar la realidad y es un buen amplificador para la voz melíflua y débil de los más desvalidos, de los ignorados, de lo niños y niñas, jóvenes y todos aquellos y aquellas que no salen en las noticias de los telediarios a no ser que haya motivos morbosos o calimitosos para ello.

Todos los escritos deben etiquetarse con escola2018. Las instrucciones aquí. (en catalán)

Paso el relevo a los amigos y amigas:

Isidro Vidal

Tíscar Lara

Felipe Zayas

Charo Fernández


Juanmi Muñoz

http://clarion.mudejarico.es/archives/30


Escola2018